Un tercio de los libros expuestos en las librerías son en lengua catalana

Uno de cada tres libros expuestos en las librerías tradicionales es en catalán, una proporción que en las grandes superficies se reduce a un título de cada seis. Éste es uno de los datos llamativos del estudio La presència del llibre en català al comerç minorista de llibres de Catalunya,que, por encargo de la Associació d´Editors en Llengua Catalana, ha realizado la consultora BCF.


El objetivo del informe, inédito en su planteamiento, era comprobar el lugar que ocupa el libro en catalán en los comercios, y en especial examinar su grado de colocación con las portadas visibles como técnica de estímulo de venta. Yla conclusión es que este estímulo es débil. Por ello, los editores llevarán adelante una segunda fase de su estrategia, para estudiar medidas que refuercen la presencia del libro en catalán de cara a facilitar su venta.

El estudio se ha efectuado mediante encuestas personalizadas a más de 400 librerías de Catalunya: una muestra de 75 de tipo mediano, todos los puntos de venta de las grandes superficies (El Corte Inglés, FNAC y Casa del Llibre), todos los hipermercados, y una muestra de 72 librerías de dimensión pequeña.

El fondo de libros en catalán (visibles sólo por sus lomos en las estanterías) representa entre un 40% y un 50% del total en las librerías tradicionales, incluyendo en este porcentaje la literatura, la divulgación y el libro práctico y la literatura infantil y juvenil. En las grandes superficies, en cambio, la proporción es sólo del 26%, y en los hipermercados, del 21%. Si se observa la proporción de libros colocados en expositores (con sus cubiertas visibles), algo más de un 30% son en catalán en las librerías tradicionales, frente a un 16% en las grandes superficies.

Xavier Cubeles, director del estudio presentado ayer, dijo que hay que tomar medidas para "estimular el hábito de lectura en catalán" y "mejorar las estrategias de marketing", que actualmente hacen que la venta de libros en catalán se concentre sobre todo en Sant Jordi.

Discursos dobles

Defensar els instruments que acompanyen la lectura

No parem de veure campanyes de cara al foment de la lectura. Lectura, més lectura i encara més lectura. Per terra, mar i aire, sentim constantment invitacions públiques a la lectura. Cíclicament surten a tots els diaris els resultats d'estudis recents sobre la lectura, acompanyats de lamentacions dignes dels profetes de l'Antic Testament. El ministeri de Madrid posa sucosos anuncis a la televisió a la cotitzada franja de prime time que insinuen que l'harmonia familiar i social penja del fil de la lectura. La xarxa de biblioteques municipals de Barcelona sempre està creant noves i enginyoses estratègies per atreure lectors de tota casta. Es va celebrar l'any passat amb bombos i platerets el prodigiós Any del Llibre i la Lectura, en què es van abocar sense miraments tots els estaments oficials, municipals, provincials i nacionals, a més de tots els mitjans sense exclusió. Des de fa dos anys es munta a la Fira de Montjuïc el Saló del Llibre, que, d'una manera o altra, sempre gira a l'entorn d'una sola idea central: la importància vital del fenomen de la lectura a tots els nivells.

Ara bé, per l'altra banda, constato amb astorament que, al mateix ritme trepidant, van desapareixent, neutralitzant-se, erosionant-se, marginalitzant-se o sectaritzant-se moltes de les eines de les quals disposen els lectors comuns per apropar-se o endinsar-se en el fabulós món de la lectura. I la cosa té delicte, perquè ha anat de bufetada en bufetada. En aquest sentit, deveu recordar igual de bé que jo la bufetada que va significar la desaparició de l'esplèndid magazín cultural de Jordi Llavina, el Fum d'Estampa. D'un dia per l'altre, passi-ho bé! Ah, ens havíem de fer moderns i la cultura es dosifica en petits bits o pastilles. Ens hi vam conformar, i després, al cap de poc temps, ens va arribar una bufetada encara més grossa, l'enfonsament a la manera del Titanic de tota l'emissora Catalunya Cultura!


I prepareu-vos, que ara vénen dues galtades més! Tanquen els programes de televisió De llibres i Saló de lectura. Tururut viola, i Vicenç Villatoro, Natza Farré i Marina Espasa, cap a les seves cases respectives. És incomprensible que tanquin De llibres justament quan començava a fer forat, quan començava a tenir solera. Difícilment tornarà a haver-hi a la televisió pública un programa que aposti tant per la lectura i pels llibres. Però aquest és el típic modus operandi de la televisió: tallar el cap d'un programa de llibres abans que acabi d'arrelar. Malauradament, coneixem aquest principi general des que es va volatilitzar l'Avisa'ns quan arribi el 2000. Ens tornarà a tocar el sermonet apologètic de rigor: ja vindrà una altra cosa. Sempre endavant, tot nou i sense consolidar res! Magnífic! Ara ja sabeu el que toca: arrapar-vos ben fort a Book insígnia, el meravellós programa de Jordi Llavina i Gaspar Hernàndez que també creu sincerament en la literatura i la lectura. Un altre producte de primera! Potser que no ho digui tan alt, no fos cas que els de Comunicàlia s'hi repensessin.

Al mateix temps, greus problemes amenacen altres eines de promoció de la literatura i la lectura. Per exemple, revistes com Serra d'Or, El Temps i la recent Benzina no arriben pas a tenir prou incidència en el sistema cultural del país. Aquestes tribunes necessiten molta més megafonia de la que actualment tenen, però no ens hem de preocupar, perquè ni institucions, ni entitats, ni associacions ni mitjans no prendran cartes de veritat en la qüestió. Alguna taula rodona, algun anunci, i para de comptar. Alguns suplements literaris van perdent credibilitat per moments i s'han convertit en autèntics guetos sectaris dels quals molts lectors desconfien sistemàticament. I com a conseqüència, els suplements que són referents d'obertura i pluralitat, com ara els de l'AVUI, El Mundo i el que queda del d'El Periódico, en molts casos paguen la factura del just pel pecador.

Queda més que clar que estem davant d'un cas flagrant fins al deliri de discursos dobles. Les institucions, les entitats, les associacions i els mitjans, per una banda, presten molta parola a la promoció de la lectura, però, per l'altra, permeten la destrucció d'eines que els lectors necessiten per navegar pel món dels llibres. Qualsevol lector que s'atreveixi a creuar el llindar d'una llibreria quedarà ràpidament aclaparat i directament deprimit per la quantitat de llibres que tenim a la nostra disposició per llegir. Per això, aquest mateix lector comú necessita com l'aire que respira programes de televisió, programes de ràdio, revistes, suplements de llibres, per tal d'orientar-se en el vast univers dels llibres que tenim al mercat. Sense aquestes eines, milers de lectors potencials no se senten encoratjats a saltar la barrera de la indiferència i milers de lectors bons es desorienten i després d'una temporada a la deriva desisteixen.

Prou discursos dobles. A més de les vistoses campanyes a favor de la lectura, les institucions, les entitats, les associacions i el mitjans tenen l'obligació intel·lectual, moral, social i política de crear i defensar tots els instruments necessaris que acompanyen la lectura. Moltes vegades amb el llibre pelat no n'hi ha prou. Cal animar els lectors i no confondre'ls amb discursos dobles i faltes alarmants de solidaritat.

AVUI; Sam Abrams; Poeta, assagista i traductor